Exemple de carta,
Hola estimats companys,
avui us escric per parlar-vos d'un tema que hem estat tractant a
classe i és important recordar. Es tracta de la Guerra Civil Espanyola
(1936-1939) un dels episodis més negres de la nostra història. A classe hem
estat treballant l'article 'Pensem en els infants' del Diari republicà
l'Autonomista. Aquest article mostra com es va aixecar la Guerra Civil a
Espanya separant famílies. L'aixecament militar d'aquell principi d'estiu va
resultar en terribles i sagnants conseqüències. Molts pares van haver d'anar a lluitar
a la guerra, deixant així les seves famílies enrrere. La fam, la por i la mort
van engolir Espanya. Molts fills perderen els seus pares, qui lluitaren en els
camps de batalla. Molts pares perderen els seus fills, qui es veieren obligats
a lluitar al front o moriren en mans del bàndol contrari. Bombes i trets eren
el que més predominaven als carrers.
Els nens també hagueren de patir aquesta guerra. Passaren fam i
penúries indescriptibles, terrífiques. Nens innocents que els quedava tota una
vida per viure, tota una vida per ser feliços. N'hi hagué que moriren en el
combat, d'altres de fam i els que sobrevisqueren ho hagueren de fer amb el
record de totes aquestes vivències. I és just això? Que un nen, que té encara
tant per viure, hagi de veure's sotmès a aquest tipus de situacions. Situacions
de terror, de por i ansietat. Des del meu punt de vista no ho és i no ho hauria
de ser des del punt de vista de ningú.
Vull fer d'aquesta carta un crit a la solidaritat, a la
consciència de què molts nens avui en dia encara es troben en aquesta situació.
És denigrant pensar que cada dia moren nens per motius aliens a la seva
persona. Crec que és important reflexionar sobre aquest fet per remoure la
consciència de tots plegats i crear un món millor en què la fam, la misèria, la
por i les accions bèl·liques no hi tinguin lloc.
Lluitem per a un món molt millor,
Joel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada